El talent en la neurodiversitat

Avui, 2 d'abril, és el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme. Més que una data per a visibilitzar una condició encara envoltada de prejudicis, hauria de ser una invitació a reflexionar: sabem reconèixer el talent en totes les persones? Perquè el talent és aquí, encara que a vegades alguna cosa sembli eclipsar-ho. Amb massa freqüència, ens enfoquem més en si algú és autista i en el que creiem que no podrà fer, en lloc de valorar el que té per a mostrar-nos i ensenyar-nos.

Des d'Eurofirms Foundation, amb la campanya #TalentIsEverywhere, volem convidar a mirar més enllà de l'evident. A qüestionar els nostres biaixos. A deixar de veure la discapacitat i les neurodivergencies (com l'autisme) com una limitació, i començar a veure-la també com una forma distinta d'estar en el món, amb els seus desafiaments, però també amb els seus punts forts i la seva manera única de fer i sentir.

Una realitat amb molts matisos

Dins de l'espectre autista conviuen realitats molt diverses. Hi ha persones que necessiten suports elevats, amb múltiples condicions afegides (com a discapacitat intel·lectual severa, epilèpsia o mutacions genètiques poc freqüents), les famílies i les persones de les quals cuidadores dediquen les 24 hores del dia a garantir el seu benestar. Aquesta part de l'espectre existeix, i mereix tot el respecte, suport i visibilitat.

Però la gran majoria no es troba en aquest extrem. Són persones que, amb més o menys acompanyament, poden accedir al món laboral, desenvolupar els seus interessos i aportar moltíssim valor. El problema és que l'entorn segueix sense estar preparat per a acollir aquesta diversitat. Aquest fet genera una injustícia profunda: les persones autistes han d'esforçar-se molt més per a arribar al mateix punt que la resta, només perquè el sistema està pensat per als qui encaixen en la norma.

Fins i tot aquelles persones autistes que requereixen baixos nivells de suport necessiten ajustos. Sovint parlem de petits canvis que poden marcar una gran diferència: entorns menys sorollosos, instruccions clares, processos de selecció accessibles, espais per a regular-se. I sí, hi ha perfils com el del típic geni excèntric a l'estil Sheldon Cooper, amb altes capacitats en una àrea concreta però grans dificultats per a adaptar-se. Aquests perfils també s'enfronten a un entorn que no sap acollir-los, i que moltes vegades els rebutja per no “ajustar-se”.

Barreres invisibles, conseqüències reals

Les dades són contundents. Segons Autisme Europa, entre el 76% i el 90% de les persones adultes autistes estan desocupades, i no perquè no tinguin talent, sinó perquè no se'ls dona l'oportunitat de mostrar-ho. Hi ha estudis que indiquen que les persones amb discapacitat tenen gairebé un 50% menys de probabilitats de ser cridades a una entrevista (Bellemare et al., 2019). Si a això sumem que el 70% de les persones autistes no comunica la seva condició en l'entorn laboral per por de les conseqüències (Buckland, 2021), el resultat és un sistema que perd talent constantment.

Així mateix, el més preocupant: només l'11% dels qui revelen el seu diagnòstic rep després algun tipus d'adaptació a la feina (The Autistic Boss, 2023). Una dada que hauria de fer-nos reflexionar sobre quant ens falta encara per a construir entorns realment inclusius.

El que sí que tenim en comú

Encara que insistim que cada persona autista és única, moltes compartim unes certes característiques que poden ser de gran valor en l'entorn laboral. Algunes d'elles són:

• Pensament analític i atenció al detall, útils per a revisar processos o detectar errors.
• Creativitat, no sols artística, sinó també en la resolució de problemes.
• Detecció de patrons, la qual cosa ajuda a identificar dinàmiques poc eficients o inconsistències.
• Sensibilitat visual o sensorial, que pot traduir-se en una percepció aguda i refinada.
• Empatia i sentit de la justícia, que ens porta a assenyalar el que no funciona, amb la intenció de millorar-ho.
• Persistència, perquè quan alguna cosa ens importa, no ens rendim fàcilment.
• Interessos especials o restringits, que, si es canalitzen adequadament, poden convertir-se en una especialització valuosa.

Però tot això només es pot desplegar si existeix un entorn que acompanyi. Que escolti. Que entengui que l'equitat no s'aconsegueix tractant a tothom igual, sinó adaptant-se a les necessitats de cada

No és una utopia

La bona notícia és que cada vegada més empreses responen a aquesta realitat. Els equips que són molt diversos, incloent-hi persones neurodivergents, poden ser fins a un 30% més productius (Deloitte, 2022). Companyies com SAP, Microsoft, EY, J.P. Morgan o Google Cloud ja compten amb programes específics d'inclusió neurodivergent. Fins i tot l'agència d'intel·ligència britànica GCHQ té en la seva plantilla a persones autistes el perfil de les quals encaixa perfectament amb tasques complexes d'anàlisis de dades i detecció de patrons.

Això no és una excepció. És una demostració que quan s'adapta l'entorn, el talent emergeix.

I si comencem per aquí?

#TalentIsEverywhere no és només un lema. És una invitació a trencar amb els filtres inconscients que ens fan descartar a qui es comunica distint, pensa diferent o no encaixa en el motlle habitual.

La inclusió no s'aconsegueix només amb bones intencions, sinó també amb accions concretes: revisar com contractem, com acompanyem, com escoltem. I, sobretot, com generem entorns on cada persona pugui estar en igualtat de condicions per a mostrar el que sap fer.

Perquè el talent està a tot arreu. Només cal crear les condicions perquè pugui brillar.

Un article de:

Marisa Martínez Cervantes.

Persona autista, Consultora en D&I en Eurofirms Foundation